Hi ha una nau a la Zona Franca de Barcelona que no serveix per emmagatzemar productes, sinó persones. Persones empresonades sense condemna ni sentència, el seu únic delicte: ser migrants. Un món fosc i opac que sembla no existir, fins que les notícies sobre abusos, vexacions i vulneracions dels drets dels interns tornen, cíclicament, a l’actualitat informativa.
Els darrers anys, he accedit al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona per conèixer les condicions en què viuen els interns. Des de la sala de visites, he entrevistat desenes de persones, escoltant els seus relats d’angoixa i desesperació. La relació ha continuat un cop han tornat als carrers de Barcelona, perquè la majoria no són expulsats. Aquest projecte vol explicar com és la vida dels nostres veïns i veïnes, dins i fora del CIE.
El projecte ‘Vides Truncades pel CIE. Històries dins i fora del Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona’ va guanyar el 31 premi d’Investigació periodística Montserrat Roig que otorga l’Ajuntament de Barcelona.
ARTICLES
- Marta, deportada a Colombia por no tener papeles tras 23 años en España: “No pude despedirme de mis hijos”
- Cuatro historias de abusos dentro del CIE de Barcelona:“No entiendo qué he hecho mal para estar aquí”
- Vigilància constant i cel·les d’aïllament: així és per dins el Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona